viernes, 28 de mayo de 2010
ISAAC NEWTON
ISAAC NEWTON
INTRODUCCIÓ
He triat el científic Isaac Newton .Està relacionat amb el tema 2 de física de les forces.
BIOGRAFIA
Va néixer el 25 de desembre de 1642,corresponent al 4 de gener de 1643 del nou calendari a Anglaterra. Va néixer tres mesos després de la mort del seu pare.Quan Newton tenia tres anys, la seva mare es va tornar a casar i va anar viure amb el seu nou marit, el Reverend Barnabus Smith, deixant el seu fill a càrrec de la seva àvia materna. Des dels aproximadament dotze anys d'edat fins els disset, Newton es va educar a The King's School a Grantham. El van treure de l'escola, i l'octubre de 1659, la seva mare, que tornava a ser vídua, va intentar que fes de pagès. Ho odiava.El director de la King's School, va convèncer a la seva mare que el tornés a enviar a l'escola per completar la seva educació.Va convertir-se en el millor estudiant.
Va realitzar els seus primers estudis universitaris el 1661, de Cambridge, es pagava els estudis treballant per un altre estudiant. Al començament dels seus estudis, es va interessar en primer lloc per la química, i aquest interès, segons es diu, es va manifestar al llarg de tota la seva vida. Durant el seu primer any d'estudis, i probablement per primera vegada, va llegir una obra de matemàtiques sobre la geometria d'Euclides, cosa que va despertar en ell el desig de llegir altres obres.
El seu primer tutor va ser Benjamin Pulleyn.El 1663, Newton va llegir la Clavis Mathematicae d'Oughtred, la traducció de Van Schooten de la Geometria de Descartes, l'Òptica de Kepler, l’Opera Mathematica de Vieta, totes editades per Van Schooten i, el 1664, l´Aritmètica de Wallis que li serviria com introducció a les seves investigacions sobre les sèries infinites, el teorema del binomi i certes quadratures.
El 1663 Newton va conèixer a Isaac Barrow, qui li va fer classes com a primer Professor Lucasià de Matemàtiques. En la mateixa època, Newton va entrar en contacte amb els treballs de Galileu, Fermat, Huygens i altres.
Després, en acabar els seus estudis de batxiller, ha de tornar a la granja familiar a causa d'una epidèmia de pesta bubònica. Retirat amb la seva família durant els anys 1665-1666, coneix un període molt intens de descobriments.
El 1669 Barrow renuncia a la seva Càtedra Lucasiana de Matemàtiques i Newton el succeeix, ocupant aquest lloc fins el 1696.
El 1687, Newton va defensar els drets de la Universitat de Cambridge contra el rei Jaume II i,va ser elegit membre del Parlament el 1689. Va mantenir el seu escó en el Parlament durant diversos anys sense mostrar-se, no obstant, gaire actiu durant els debats. Durant aquest temps va prosseguir els seus treballs de química, en els quals es va revelar molt competent, encara que no publiqués grans descobriments sobre el tema. Es va dedicar també a l'estudi de la hidrostàtica i de la hidrodinàmica.
Després d'haver estat professor durant prop de trenta anys, Newton va abandonar el seu lloc per a acceptar la responsabilitat de Director de la Casa de la Moneda el 1696. Durant els últims trenta anys de la seva vida, va abandonar pràcticament les seves investigacions i es va consagrar progressivament als estudis religiosos. Va ser elegit president de la Royal Society el 1703 i reelegit cada any fins a la seva mort. El 1705 va ser fet cavaller per la Reina Anna, com a recompensa als serveis prestats a Anglaterra.
Newton va morir a Londres durant la nit del 31 de març de 1727 (20 de març segons el calendari julià), i va ser enterrat enmig dels grans homes d'Anglaterra.
Després de la seva mort, es va descobrir que al cos de Newton hi havia quantitats importants de mercuri, probablement a causa de la seva recerca en alquímia. L'enverinament per mercuri podria explicar l'excentricitat de Newton cap al final de la seva vida.
Newton fou profundament religiós tota la seva vida. Fill de pares puritans, va escriure més sobre religió que no pas sobre ciència.
Newton era arrianista i creia en un únic Déu, El Pare.
PRINCIPALS DESCOBRIMENTS
Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), on descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment,base de la mecànica clàssica. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra, i dels objectes celestes. També va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes a partir de la llei de la gravitació universal.
Així va ampliar-les demostrant que les òrbites (com les dels estels amb cua) no podien ser solament el·líptiques sinó que també podien ser hiperbòliques i parabòliques.
En el camp de la mecànica, Newton va enunciar els principis de conservació de la quantitat de moviment i del moment angular. En òptica, va construir el primer telescopi reflector pràctic i va desenvolupar una teoria sobre color basada en l'observació que un prisma descomposa la llum blanca en els colors de l'espectre visible. Són també notables els seus arguments a favor que la llum està composta de partícules (enlloc d'ones). També va formular una llei del refredat i va estudiar la velocitat del so.
En matemàtiques, Newton comparteix amb Gottfried Leibniz el mèrit de la invenció del càlcul infinitesimal. També va demostrar el teorema del binomi generalitzat, va desenvolupar el "Mètode de Newton" per aproximar els zeros d'una funció, i va contribuir a l'estudi de les sèries de potències enteres.
Newton va dedicar molts esforços a l’estudi de l’alquímia, el 1669 va escriure dos treballs sobre l’alquímia, Theatrum Chemicum i The Vegetation of Metals. En aquest mateix any fou nomenat professor Lucasià de Cambridge. El 1680 va començar el seu més extens escrit alquímic, Index Chemicus , el qual sobresurt per la seva gran organització i sistematització. El 1692 va escriure dos assaigs, dels que sobresurt De Natura Acidorum , on discuteix l’acció química dels àcids per mitjà de la força atractiva de les seves molècules. Es interessant veure com relaciona l’alquímia amb el llenguatge físic de les forces. Durant la següent dècada va prosseguir els seus estudis alquímics escrivint obres.
CONCLUSIÓ
He triat aquest científic,perquè de tots els que hem estudiat ha estat el que més m’ha cridat l’atenció,i també perquè ha sigut el primer que m’ha vingut al cap.
M’ha agradat,fer aquest treball perquè he aprés coses sobre Newton i sobre la física,però ha estat complicat perquè no sabia com resumir la biografia de Newton perquè és molt llarga.
jueves, 1 de abril de 2010
T.2-LES FORCES
1.QUÈ ÉS UNA FORÇA?
La força sempre és un acció que exerceix un cos damunt d’un altre.
Una força com que no la podem veure ,l’únic que podem observar són els efectes que produeix; per exemple:
-Deformar els cossos, és a dir canviant-ne la forma o trencar-los.
-Modificar la velocitat dels cossos, fent que augmenti ,disminueixi o canvïi de direcció.
2.COMPARACIÓ DE FORCES. LA LLEI DE HOOKE
És molt fàcil apreciar amb els postres sentits que per arrossegar un piano la força ha de ser més gran que per arrossegar una cadira. El que no és tan senzill és saber quantes vegades és més gran la força que es pot fer amb una mà respecte de l’altra.
- Llei de Hooke; la força aplicada a la molla i la deformació produïda són directament proporcionals.
F= k · x k = F/x x= F/k
3.LA UNITAT DE FORÇA.COM ES MESUREN LES FORCES
La unitat de força en el Sistema Internacional és el newton i el seu símbol és N.
Els dinamòmetres són uns instruments que poden mesurar no tan sols els pesos sinó qualsevol tipus de força.
4.COM ES REPRESENTEN LES FORCES
L’efecte de la força no depèn només de la seva intensitat, sinó també dels aspectes següents:
- El punt d’aplicació, és a dir, l’origen de la força.
- La direcció en que s’exerceix.
- El sentit en què actua.
La intensitat, el punt d’aplicació, la direcció i el sentit són quatre característiques que defineixen una força; les anomenem elements d’una força.
Podem representar gràficament els quatre elements d’una força:
- La intensitat; es representa per la longitud del vector.
- El punt d’aplicació de la força és l’origen del vector.
- La direcció de la força és la mateixa que la del vector.
- El sentit de la força, l’indica la punta de la fletxes del vector.
5. COMPOSICIÓ DE FORCES
5.1 Línia d’acció de les forces
La recta que passa pel punt d’aplicació d’una força i que té la direcció d’aquest força s’anomena línia d’acció de la força.
S’anomena sòlid rígid un cos que no es deforma quan damunt d’ell hi actuen forces.
5.2 Composició de forces amb la mateixa línia d’acció
La força F, amb un efecte que equival al de F1 i F2 actuant al mateix temps ,s’anomena resultant de F1 i F2.
5.3 Forces concurrents
Les forces són concurrents quan les seves línies d’acció es tallen en un punt.
5.4 Composició de dues forces concurrents
Per expressar que Fr és resultant de F1 i F2,escrivim:
Fr = F1+F2
La intensitat de la resultant de dues forces concurrents sempre està compresa entre la diferència i la suma de les seves intensitats.
Fr=F1+F2
Fr=F1-F2
6.EQUILIBRI
Diem que un cos està en equilibri quan sobre ell no actua cap força o bé quan totes les forces que hi actuen es contraresten de manera que s’anul·len els seus efectes.
Dues forces s’equilibren quan tenen la mateixa línia d’acció, igual intensitat i sentits oposats.
Quan un cos està en equilibri la seva velocitat no canvia. Tot cos en equilibri:
a)roman en repòs
b)es mou amb velocitat constant.
7.EL PES DELS COSSOS
No tan sols la Terra té la capacitat d’atracció, sinó que tots els cossos s’atrauen entre ells. Aquest fenomen s’anomena gravitació.
Anomenem pes d’un cos a la Terra, a la força amb què la Terra l’atrau. La força d’atracció que la Terra exerceix damunt els cossos s’anomena gravetat.
El pes dels cossos és una força dirigida cap al centre de la Terra. La seva direcció en qualsevol lloc del nostre planeta s’anomena vertical del lloc.
Per determinar la direcció de la vertical del lloc, s’utilitza la plomada.
7.1 Centre de gravetat
El centre de gravetat d’un cos és el punt on s’aplica la resultant dels pesos de totes les partícules que el formen.
La força sempre és un acció que exerceix un cos damunt d’un altre.
Una força com que no la podem veure ,l’únic que podem observar són els efectes que produeix; per exemple:
-Deformar els cossos, és a dir canviant-ne la forma o trencar-los.
-Modificar la velocitat dels cossos, fent que augmenti ,disminueixi o canvïi de direcció.
2.COMPARACIÓ DE FORCES. LA LLEI DE HOOKE
És molt fàcil apreciar amb els postres sentits que per arrossegar un piano la força ha de ser més gran que per arrossegar una cadira. El que no és tan senzill és saber quantes vegades és més gran la força que es pot fer amb una mà respecte de l’altra.
- Llei de Hooke; la força aplicada a la molla i la deformació produïda són directament proporcionals.
F= k · x k = F/x x= F/k
3.LA UNITAT DE FORÇA.COM ES MESUREN LES FORCES
La unitat de força en el Sistema Internacional és el newton i el seu símbol és N.
Els dinamòmetres són uns instruments que poden mesurar no tan sols els pesos sinó qualsevol tipus de força.
4.COM ES REPRESENTEN LES FORCES
L’efecte de la força no depèn només de la seva intensitat, sinó també dels aspectes següents:
- El punt d’aplicació, és a dir, l’origen de la força.
- La direcció en que s’exerceix.
- El sentit en què actua.
La intensitat, el punt d’aplicació, la direcció i el sentit són quatre característiques que defineixen una força; les anomenem elements d’una força.
Podem representar gràficament els quatre elements d’una força:
- La intensitat; es representa per la longitud del vector.
- El punt d’aplicació de la força és l’origen del vector.
- La direcció de la força és la mateixa que la del vector.
- El sentit de la força, l’indica la punta de la fletxes del vector.
5. COMPOSICIÓ DE FORCES
5.1 Línia d’acció de les forces
La recta que passa pel punt d’aplicació d’una força i que té la direcció d’aquest força s’anomena línia d’acció de la força.
S’anomena sòlid rígid un cos que no es deforma quan damunt d’ell hi actuen forces.
5.2 Composició de forces amb la mateixa línia d’acció
La força F, amb un efecte que equival al de F1 i F2 actuant al mateix temps ,s’anomena resultant de F1 i F2.
5.3 Forces concurrents
Les forces són concurrents quan les seves línies d’acció es tallen en un punt.
5.4 Composició de dues forces concurrents
Per expressar que Fr és resultant de F1 i F2,escrivim:
Fr = F1+F2
La intensitat de la resultant de dues forces concurrents sempre està compresa entre la diferència i la suma de les seves intensitats.
Fr=F1+F2
Fr=F1-F2
6.EQUILIBRI
Diem que un cos està en equilibri quan sobre ell no actua cap força o bé quan totes les forces que hi actuen es contraresten de manera que s’anul·len els seus efectes.
Dues forces s’equilibren quan tenen la mateixa línia d’acció, igual intensitat i sentits oposats.
Quan un cos està en equilibri la seva velocitat no canvia. Tot cos en equilibri:
a)roman en repòs
b)es mou amb velocitat constant.
7.EL PES DELS COSSOS
No tan sols la Terra té la capacitat d’atracció, sinó que tots els cossos s’atrauen entre ells. Aquest fenomen s’anomena gravitació.
Anomenem pes d’un cos a la Terra, a la força amb què la Terra l’atrau. La força d’atracció que la Terra exerceix damunt els cossos s’anomena gravetat.
El pes dels cossos és una força dirigida cap al centre de la Terra. La seva direcció en qualsevol lloc del nostre planeta s’anomena vertical del lloc.
Per determinar la direcció de la vertical del lloc, s’utilitza la plomada.
7.1 Centre de gravetat
El centre de gravetat d’un cos és el punt on s’aplica la resultant dels pesos de totes les partícules que el formen.
viernes, 5 de marzo de 2010
Física i Química
-El desplaçament:s'obté restant al valor corresponent a la posició final, X2, el valor corresponent a la posició inicial,X1:
d= X2-X1
-Velocitat mitjana:La velocitat mitjana és el desplaçament que fa el mòbil per unitat de temps entre dos instants.
v= d/t
d=distància
t=temps
A partir d’aquesta fòrmula deduim que:
d=V·t
d =t/V
-El moviment rectilini uniforme:Un moviment s'anomena rectilini i uniforme quan la seva velocitat és constant i la seva trajectòria és una recta.
Velocitat= v= d/t
v= d/t = X-X0/t-t0
X-X0=v t
X= X0+ v t-t0
-L'acceleració: Anomenem acceleració mitjana entre dos instants donats l'increment de velocitat instantànea per unitat de temps entre aquests instants.
a= V1-V0/t
A partir d’aquesta fòrmula deduim que:
V= Vo+a·t
V1-V0/a = t
d= X2-X1
-Velocitat mitjana:La velocitat mitjana és el desplaçament que fa el mòbil per unitat de temps entre dos instants.
v= d/t
d=distància
t=temps
A partir d’aquesta fòrmula deduim que:
d=V·t
d =t/V
-El moviment rectilini uniforme:Un moviment s'anomena rectilini i uniforme quan la seva velocitat és constant i la seva trajectòria és una recta.
Velocitat= v= d/t
v= d/t = X-X0/t-t0
X-X0=v t
X= X0+ v t-t0
-L'acceleració: Anomenem acceleració mitjana entre dos instants donats l'increment de velocitat instantànea per unitat de temps entre aquests instants.
a= V1-V0/t
A partir d’aquesta fòrmula deduim que:
V= Vo+a·t
V1-V0/a = t
Suscribirse a:
Entradas (Atom)